Projecte

L’HORTET DEL MONTSERRAT

1. EL PROJECTE

QUI SOM?
Som un grup d’exalumnes del Montserrat i altres joves amb una sensibilitat social i ecològica, i una voluntat de treballar, des de l’entorn immediat, per construir una societat més justa i sostenible.

QUÈ VOLEM FER?
Volem posar en marxa un hortet que produeixi verdura i fruita a partir dels principis de l’agroecologia o agricultura ecològica. La producció de l’hortet anirà destinada a una cooperativa de consum ecològic. Alhora, el projecte pretén incentivar la participació i els llaços comunitaris a un nivell local.

PER QUÈ L’IES MONTSERRAT?
Pensem que l’àmbit d’un institut d’educació secundària com l’IES Montserrat, és ideal per poder transmetre tots els valors que pretén promoure el projecte. De fet, creiem que la potencialitat del projecte no rau tant en la producció que puguem obtenir de l’hortet, necessàriament limitada, com de la possibilitat de poder fer partícips els alumnes de l’institut del projecte, transmetent-los els valors que el mouen i fins i tot integrant-los, si hi tenen interès, en la seva dinàmica de funcionament.


2. MOTIVACIONS

Pensem que l’actual model productiu és insostenible des d’un punt de vista econòmic i ecològic. A nivell econòmic, la producció agrícola està basada en les necessitats dels països rics i en la maximització dels beneficis de les grans empreses productores, cosa que va en detriment dels petits productors i de la seva autonomia respecte als distribuïdors. Pel que fa a l’aspecte ecològic, aquest model basat únicament en el benefici empresarial genera uns grans impactes sobre el medi ambient. L’ús del petroli per a la producció i, sobretot, la distribució té un gran impacte en la contaminació i l’escalfament del planeta; no té cap sentit que consumim fruita i verdura que ve de milers de quilòmetres de distància, si podria haver estat produïda en un entorn més pròxim (alhora que des d’aquí exportem aquests mateixos productes agrícoles, o altres de molt semblants, a tercers països). A més, la utilització de pesticides provoca la contaminació d’aqüífers, la salinització de la terra, la pèrdua de la fauna i la flora autòctones de cada lloc i un desequilibri natural generalitzat. I altres fenòmens, com la proliferació dels transgènics (molt presents a Catalunya), poden tenir uns efectes encara més perillosos, que tan sols comencem a percebre.
Rebutgem aquest model, i volem contribuir a posar-hi fi per mitjà de la construcció d’alternatives concretes. L’experiència d’un hort ecològic comunitari en un àmbit urbà pretén ser una petita contribució a un model productiu alternatiu, que doni prioritat a les necessitats de les persones i que respecti i estigui en harmonia amb el medi ambient. Basant-nos en altres experiències, des dels horts veïnals del Buenos Aires a l’hort de Can Masdéu o el de l’esplai Guaita’l d’Alella, passant per experiències com la de Santa Coloma, on un grup de gent vinculat a la cooperativa El Cabàs ha posat en marxa diversos horts en instituts de la localitat (experiència que ens ha servit de referència immediata), pretenem bastir un projecte amb quatre vessants: ecològic, econòmic, educatiu i comunitari-participatiu.


3. OBJECTIUS

VESSANT ECOLÒGIC
—Introducció de l’agricultura ecològica des d’una pràctica experimental. A través de les tècniques i recursos propis de l’agricultura ecològica, com la diversificació de la plantació o policultiu, la rotació i associació de cultius, la reutilització dels residus generats (compostatge), el tractament de plagues i malalties de les plantacions des d’una òptica ecològica, la utilització responsable de recursos escassos com l’aigua o la benzina, etc.
—Reducció i reutilització dels residus orgànics i inorgànics. La creació d’un punt de recollida de residus orgànics permetrà dur a terme una tasca de compostatge que serveixi per nodrir el sòl dels nutrients necessaris. Per tant, a través del compostatge aconseguim dos objectius: d’una banda, reduir els residus que generem i, de l’altra, generar matèria orgànica (absolutament necessària per a l’agricultura). Alhora, el punt de recollida de residus també pot servir per recollir residus inorgànics i per sensibilitzar sobre la necessitat de reduir el consum, reutilitzar i reciclar (fet que enllaça amb el vessant educatiu).
—Contribució, des de la pràctica de l’agricultura ecològica, a la ruralització de la ciutat. Entenem que la ciutat ha esdevingut un lloc on les relacions socials estan cada cop més desdibuixades, on l’individu viu cada vegada més tancat en si mateix, on prima el benefici i el consum per sobre de tot i on la gent no té cap mena de contacte amb el seu entorn natural. Recuperar una activitat pròpia del camp com l’agricultura i inserir-la en el context urbà pot ajudar a dotar la ciutat d’una escala més humana i més en harmonia amb la naturalesa. Volem aprofitar tots els recursos que ens proporciona l’entorn per fer la ciutat més habitable.
—Recuperació dels coneixements rurals i tradicionals que s’han anat perdent a causa de la tecnificació i la industrialització de l’agricultura. L’obertura del projecte al barri (fet que enllaça amb el vessant participatiu) pot contribuir a recuperar coneixements i tècniques agràries tradicionals que s’estan perdent. La transmissió oral d’aquests coneixements també és una eina per afavorir el contacte intergeneracional i els llaços comunitaris, alhora que també té una incidència en el vessant educatiu.
—Donar una perspectiva integral al projecte, a través d’un planter, perquè se sostingui per si mateix. La producció pròpia de plàntules (plantes joves, en l’inici del seu desenvolupament) amb llavors servirà per donar una perspectiva integral al projecte, i donarà autonomia al procés productiu. A més, permetrà donar un caràcter experimental al projecte, comprovant quines són les llavors que millor s’adapten a l’hort. També pot ser un recurs per recuperar varietats que es van perdent, i guanyar per tant en diversitat. Finalment, la producció pròpia a partir d’un planter té un sentit pedagògic (fet que enllaça amb el vessant educatiu), ja que permet prendre consciència del cicle d’un procés natural, des de l’origen al final.

VESSANT ECONÒMIC
—Foment del consum local i contribució a l’autonomia alimentària i l’autosuficiència a un nivell local. Per mitjà de la incorporació de la producció de l’hortet en una cooperativa de consum, pretenem contribuir a la disminució de l’actual dependència dels canals de distribució habituals, basats en el transport de llarga distància (i, per tant, en fonts energètiques brutes i no renovables, com el petroli).
—Contribució a la generació d’activitats productives d’economia alternativa originades en el si dels moviments socials. Partim d’una valoració crítica de l’actual model precaritzat de mercat de treball, i de la voluntat d’anar-hi introduint alternatives des dels moviments socials. El projecte serà, en una primera fase, només una experiència social; però amb el temps pot convertir-se també en una alternativa productiva que generi una activitat econòmica, sempre mantenint els principis de l’economia social (autoorganització, horitzontalitat, etc.).

VESSANT EDUCATIU
—Foment de la sensibilització i l’educació mediambiental a través de l’agricultura. A través del contacte de les persones amb els processos naturals, absolutament necessaris per a la vida però normalment desconeguts, sobretot en àmbits urbans, pretenem sensibilitzar i educar en la importància dels processos naturals i la conservació del medi ambient.
—Transmissió a les noves generacions de les inquietuds i idees que impulsen el projecte. A un nivell pràctic, un entorn com un institut d’educació secundària pot ser un àmbit ideal per, en contacte amb el professorat, realitzar tallers o activitats enfocades als alumnes perquè coneguin el projecte i totes les idees que l’impulsen.
—Foment d’una consciència de consum responsable i treball d’hàbits quotidians en aquest sentit. Transcendint l’experiència concreta de l’hort, es pretén despertar una consciència ecològica vers l’entorn i la difusió d’hàbits de consum responsable.
—Recuperació de coneixements tradicionals i rurals com a passat immediat de la cultura popular. L’hort pot esdevenir una eina ideal per tal de recuperar i difondre coneixements tradicionals i rurals que formen part de la nostra cultura popular, però que el pas del temps i l’atomització en què vivim han fet que s’hagin perdut en gran mesura.
—Potenciació del debat i el qüestionament sobre el model de producció, distribució i consum actuals, així com dels impactes ambientals de l’activitat productiva. Es pretén posar de manifest les incongruències del model de producció, distribució i consum actual i, a partir de l’experiència concreta de l’hortet, posar de manifest que és possible subvertir aquest model.

VESSANT COMUNITARI I PARTICIPATIU
—Creació d’un teixit social a partir d’un treball col•lectiu concret. El treball col•lectiu genera vincles interpersonals que faciliten la reproducció d’aquest mateix teixit per a altres motivacions. Es dóna un paper fonamental a l’autoorganització de la gent.
—Potenciació de la participació en la presa de decisions comunitàries. El funcionament del projecte serà assembleari, i la participació estarà oberta a tothom que vulgui participar-hi (professors, alumnes, veïns). La difusió de les memòries periòdiques pot servir tant per donar transparència al treball que realitzem, com per fer-ne difusió.
—Foment de l’aprenentatge i la formació recíproques, tant pel que fa a tècniques productives com a nivell organitzatiu. El projecte no pot dependre d’una sola persona o d’un petit grupet. Cal socialitzar els coneixements que anem adquirint, tant en l’aspecte tècnic com en l’organitzatiu. Per assolir aquest objectiu pot ser útil la realització de memòries periòdiques de l’activitat, cosa que també pot servir per revisar el funcionament del projecte.
—Foment del treball intergeneracional. L’obertura del projecte als alumnes i professors de l’institut, així com a la gent del barri, pot ser una oportunitat perfecta per fomentar l’intercanvi d’experiències i maneres de treballar, en un procés d’aprenentatge recíproc per part dels participants.
—Generació d’identitats territorials amb el nostre entorn més immediat. L’experiència concreta permet una vinculació més estreta de la persona amb el seu entorn, un arrelament que fomenta el treball per al canvi social a partir de la realitat quotidiana.
—Projecció exterior del projecte. La difusió del projecte pot servir per difondre les idees que l’impulsen i, alhora, incorporar-hi noves persones i idees. D’altra banda, el contacte amb altres persones o col•lectius pot contribuir a crear vincles i sinergies que puguin tenir una traducció en la millora del projecte.


4. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

El grup que impulsa el projecte neix amb la intenció d’estar permanentment obert a la participació d’altres persones que hi vulguin col•laborar. Valorem de manera especial la possibilitat de poder comptar amb la participació de persones del mateix institut, tant alumnes com professors, així com de gent del barri, per dotar el projecte d’un major contingut comunitari. Pel que fa al funcionament, després d’una primera etapa en què segurament es requerirà un feina més constant, el manteniment de l’hort es farà a partir d’un seguiment, com a mínim, setmanal.

Barcelona, setembre del 2007